La crònica: El Girona viatjava a Bilbao, per
iniciar una nova temporada carregat d'il·lusions i amb l'objectiu principal de
començar amb bon peu la competició. El millor escenari per fer-ho, el mític San
Mamés, davant del Bilbao Athl.
Els onze de Machín: Becerra,
Álamo, Olivas, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Alcaraz, Granell, Felipe i Mata.
D'aquesta alineació, que ja vam
veure en el partit del Trofeu Costa Brava, es pot veure clarament com l'estructura
i la disposició tàctica és la mateixa que la temporada anterior. No cal canviar
res. Ens va donar molts bons resultats i només cal ser fidels a la nostra
manera de jugar, amb petits retocs que converteixin el model en un model potent.
La columna vertebral és la
mateixa. Becerra a la porteria, Richy de lliure controlant tota
la defensa, amb un Lejeune sempre elegant al seu costat. Pere Pons
de pivot defensiu, ajudat per un Granell que ofereix la sortida de la
pilota, i davant Mata i Felipe per oferir tant moviment i
habilitat, com olfacte golejador.
Aquesta columna s'ha completat
amb els canvis necessaris per la marxa d'alguns jugadors. Clerc al
lateral esquerre, Álamo a la dreta. Els dos jugadors s'han de convertir
en peces claus, doncs en aquesta disposició tàctica habitual de Machín, sabem
que els carrilers han d'oferir molta sortida. Clerc ha mostrat un bon
rendiment en la pretemporada, i Álamo arriba amb l'etiqueta d'estrella, però
que té el repte d'adaptar-se a una nova posició per ell. Kiko Olivas
completa l'eix de la defensa. I al mig del camp, un sorprenent Alcaraz que
s'ha adaptat molt bé a l'equip.
El partit es preveia complicat. Al
davant del conjunt gironí hi havia un equip acabat d'ascendir de la segona B, però
amb molta fam, i molta força. Mai el Bilbao ha estat un equip fàcil. Des de
sempre ha estat un equip dur, que lluita cada pilota i que des de les
categories inferiors es guanyen el nom dels lleons. I així va ser, un partit
dur, amb els bascos posant-li les coses difícils als gironins.
El partit era igualat, però el
Girona també presentava una aposta molt ferma i molt seriosa. Durant els
primers 45 minuts hi havia igualtat en el terreny de joc, però amb algun intent
d'aproximació per part del Girona a partir de pilotes llargues cap als dos
davanters: Mata i Felipe. Però el respecte i el bon posicionament
dels dos equips feia que la primera part acabés amb empat a 0.
A la segona part, Machín
va ser més ambiciós. S'havien produït ocasions en les 2 porteries, amb pals per
cadascun dels equips i fins i tot amb un gol anul·lat a Mata. Però el
tècnic volia més. Sabia que el partit es podia guanyar, i per això va fer un
canvi que va resultar definitiu pels interessos dels catalans. Alcaraz
va abandonar el terreny de joc per donar entrada a Jairo que debutava
així a la segona divisió. Felipe retrassava la seva posició al mig del
camp i amb aquest canvi es pretenia tenir més presència a la porteria contrària,
aprofitant el desequilibri de Felipe des del darrere, i l'olfacte
golejador de l'ex de l'Espanyol. I així va ser, en una jugada ràpida, Jairo
aprofitava els espais en posició dubtosa, però directe a porteria va aconseguir
batre al porter basc. 0-1.
El partit estava allà a on volia
el Girona, i es va dedicar a mantenir la diferència els minuts que quedaven. Encara
hi va haver alguna oportunitat més però l'àrbitre va xiular el final del partit,
permetent que una vegada més, el Girona iniciï la seva aventura en la
competició amb un bon resultat en la primera jornada de lliga. Queden 41 jornades,
tot un món, però és evident que començar guanyant, i fer-ho com a visitant sempre
és positiu. Les primeres jornades de lliga, en algunes ocasions serveixen com a
carta de presentació dels interessos dels diferents equips, i per això és
important començar amb una bona dinàmica de resultats. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada