Jornada 8: Girona 1-1 Almeria

La crònica: 4.290 espectadors havien anat a Montilivi amb la intenció de veure guanyar l’equip per primera vegada a l’estadi aquesta temporada.

Els onze de Machín: Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Mata.

L’Almeria, que ocupava l’última posició, venia molt necessitat de punts, però el Girona volia aprofitar la situació combulsa que estava vivint el seu rival per aconseguir la victòria.

Però les coses no podien començar pitjor. En el minut 2, Quique feia una jugada per banda dreta, superava per velocitat Lejeune i Richy, dins l’àrea, el feia caure clarament. L’àrbitre no s’ho pensava i xiulava penal. El mateix Quique era l’encarregat de transformar-lo i fer pujar el 0-1 al marcador. Gerra d’aigua freda per un Girona que s’havia vist sorprès només començar el partit. Ara faltava trobar calma i control per redreçar la situació.

I això arribava ben aviat. En el minut 8, una bona maniobra de Felipe feia que Aday recollís la pilota dins l’àrea i la reventés amb un xut creuat establint l’empat a l’electrònic. 1-1.

El Girona havia reaccionat molt ràpidament i portava, de forma molt clara, la iniciativa. Això donava lloc a minuts de bon futbol i transmetia la sensació que la remuntada havia d’arribar.

En el minut 11, Felipe cedia per Mata que, d’esquena a porteria, passava la pilota a Granell perquè dins l’àrea xutés amb força fent lluir el porter visitant.

Dos minuts més tard, Richy picava una falta directa i Casto aturava en dos temps.

Bona circulació de pilota dels homes de Machín que jugaven en terreny rival, no cedien opcions i es mostraven decidits a fer el segon. L’Almeria, molt gris, ni tan sols sortia a la contra per inquietar Becerra.

En el minut 16, Granell centrava una falta lateral des de la banda dreta, ningú la tocava i la pilota s’estavellava al travesser.

4 minuts més tard era Felipe qui estava a punt de marcar. El davanter gironí feia una mitja volta fora l’àrea i intentava una rosca al pal llarg però el porter de l’equip andalús refusava a còrner.

Després d’aquesta jugada i de clar domini local, l’equilibri s’instal·lava al terreny de joc. Si bé els gironins portaven la iniciativa, ja no creaven tan de perill i això permetia els andalusos respirar tranquils. Els homes de Machín, si veien difícil trobar el camí del gol amb el joc associatiu, ho intentaven amb passades llargues sovint imprecises. Mentrestant, el col·legiat crispava els ànims del públic amb el desigual criteri a l’hora de distribuir targetes.

En el minut 44, una jugada aïllada de l’Almeria acabava amb un xut perillós que aturava Becerra. Amb això s’arribava al final de la primera meitat. La bona reacció local al gol matiner rebut, havia estat seguida de bons minuts de futbol, però poc a poc la iniciativa en el joc no havia servit per crear opcions clares de gol.

Començava la segona meitat amb l’objectiu clar. S’havia de tancar l’Almeria en el seu propi camp i insistir posant setge fins trobar el segon.

En el minut 48 Mata cedia a Felipe que sol, dins l’àrea, perdonava i Casto refusava el xut. Una autèntica llàstima.

Només un equip intentava buscar la victòria, i era el Girona, però no trobava el camí.

I aquest seria el guió de tota la segona meitat. Els homes de Machín jugaven pràcticament tota l’estona en terreny rival però sense crear oportunitats. Quan intentaven sortir ràpid a la contra es mostraven imprecisos, i en joc estàtic l’Almeria estava ben plantat i no cedia espais.

En el minut 65, Mata era empentat dins l’àrea però l’àrbitre no xiulava penal.

Era el moment de fer canvis per intentar trobar solucions. Machín feia entrar Alcaraz per Granell en el minut 68, i 3 minuts més tard Borja per Felipe.

Però tot seguia igual. Un Almeria molt discret que fins i tot intentava perdre temps donant per vàlid l’empat. Davant un Girona que volia però no podia. Es començava a palpar tensió i això donava lloc a poca precisió. Però els gironins no defallien en l’intent de fer el segon, encara que fos a través de centrades a l’àrea.

En el minut 78 es produïa la gran oportunitat de la segona meitat. Una bona jugada entre Borja i Mata, acabava amb una centrada d’aquest últim que no rematava per poc Clerc al segon pal.

Machín feia el darrer canvi i entrava Llonch per Aday. Però res canviava. Els locals volcats a l’atac, no inquietaven la porteria rival. I així transcorrien els minuts fins arribar al final del matx amb empat a 1.

El Girona havia fet un partit notable, havia sigut superior al seu rival i havia fet un grapat de minuts de bon futbol i oportunitats. Però les sensacions positives no són suficients per aconseguir victòries, falta alguna cosa més. Potser sort, potser no cedir gols cada partit, ser més efectiu o fins i tot ser capaç de tenir més opcions de gol. L’última mitja hora sol costar arribar a la porteria rival i comença a haver-hi cert nerviosisme. És cert que no es pot estar gaire tranquil en la divuitena posició i 1 punt per sobre del descens, però s’ha de trobar el camí sí o sí. Segur que si s’aconsegueixen un parell de victòries consecutives canviarà la dinàmica i, tot i que això és molt llarg, comença ser urgent entrar en una bona ratxa de resultats. Som-hi Girona.