Jornada 9: Leganés 2-2 Girona

La crònica: El Girona es presentava al camp del Leganés amb la urgència de fer fora de casa allò que no aconsegueix a Montilivi, guanyar. Volia expulsar els fantasmes de la zona de descens amb un partit que ajudés a recuperar confiança. Machín escollia els mateixos homes habituals: Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Mata.

Començava l’enfrontament amb un Leganés superior, més intens, amb un equip molt treballat i amb les idees clares d’allò que havia de fer per fer mal al rival. Mentrestant, el Girona, intentava no desconcentrar-se ni cedir espais per tal de no encaixar cap gol.

Però els locals aprofitaven una jugada a pilota aturada en el minut 21. Una falta picada per Alberto la rematava Mantovani al fons de la xarxa. 1-0.

Això feia reaccionar tímidament els homes de Machín que començaven a jugar més en terreny rival i a intentar portar la iniciativa. Tot i així, no aconseguien crear cap opció clara de gol. Més enllà d’una arribada per banda esquerra en el minut 25 que rematava  Mata per poc, i un còrner forçat per Aday en banda dreta, no hi havia res més destacable.

El Leganés estava ben plantat, sortia quan ho havia de fer, i donava la sensació de tenir el matx ben controlat. En el minut 37 un còrner picat pels locals, el rematava V. Díaz i la pilota es passejava davant Becerra.

Els gironins, sense trobar el camí de la porteria rival, alternaven el joc associatiu amb passades llargues, però sense perill.

S’arribava al final de la primera part amb un Leganés superior i un Girona que, tot i reaccionar després del gol, no havien tingut cap oportunitat clara. Les dades eren demoledores: 8 rematades entre els 3 pals dels locals per cap rematada dels blanc-i-vermells.

La segona part començava amb els papers de cada equip clars. Els gironins havien d’arriscar i el Leganés podia contraatacar.

El tècnic numantí del Girona havia introduït un canvi al descans fent entrar Jairo per Aday. Amb això es passava del 5-3-2 habitual, a un 4-4-2 amb Felipe en banda esquerra.

El conjunt local exercia una pressió a dalt molt ben coordinada que dificultava la sortida de pilota d’un Girona que, tot i portar la iniciativa, no trobava el camí.

En el minut 7 una jugada del Leganés per banda esquerra acabava amb una rematada de mitja xilena d’Omar Ramos que Becerra refusava a còrner. Però l’equip local anava a complicar més les coses als de Machín quan aprofitaven aquesta jugada a pilota aturada per tirar d’estratègia i fer el segon. 2-0. Gabriel, sol dins l’àrea, era l’encarregat d’augmentar la renta en l’electrònic.

En el minut 20, segona substitució a les files del Girona, entrava Borja per Eloi. Canvi ofensiu per anar a dalt amb tot a intentar la difícil remuntada.

Un minut més tard, Granell picava una falta, la pilota li queia a Mata dins l’àrea, però el seu xut s’estavellava en un defensa rival.

El Leganés seguia fent el seu partit, conscient que el tenia molt de cara i que en contraatacs el podia sentenciar. En el minut 28, una bona maniobra de Guillermo dins l’àrea, acabava amb un xut refusat per Becerra.

En el minut 32, una pilota recuperada per Granell, acabava amb un xut de Jairo refusat a còrner. Els gironins el picaven obert, la pilota arribava a Felipe que es treia un missil directe al pal dret de la porteria rival, el rebuig el recollia Mata per marcar el 2-1 a plaer. Hi havia partit. Sense haver fet gaire mèrits, els blanc-i-vermells tenien un quart d’hora per davant per intentar igualar el matx.

En el minut 35, Llonch entrava per Granell per intentar donar aire fresc al mig camp.

Però més enllà d’una falta rematada per Lejeune a les mans del porter rival, eren els locals qui, en diverses ocasions estaven a punt de fer el tercer. Els gironins no trobaven la manera de crear ni una sola opció de gol a través del joc.

I quan ja semblava tot dat i beneït, i amb el Girona volcat a terreny rival ja en temps de descompte, una centrada a la desesperada de Kiko Olivas, la rematava de cap Mata al pal, el rebuig li queia a Jairo que empatava a plaer. 2-2 i final. Sent objectius, el Leganés havia fet mèrits per endur-se els tres punts davant d’un equip gironí que pràcticament no havia generat res.

Però no volem parlar d’injustícia. Sabem què és rebre gols en el temps afegit molt més dolorosos que el que ha fet el Girona en aquest partit. Potser aquest empat in extremis pot esperonar els homes de Machín i significar a més d’un puntet, un punt d’inflexió per canviar la dinàmica fatalista i començar a guanyar. Hem de tenir en compte que d’empat en empat es patirà molt per no baixar i s’ha de sumar de 3 en 3. Queda temps i s’ha de confiar i animar els nostres. Som-hi Girona.