El partit:
Diumenge 8 de Novembre del 2015. 17:00 hores
Estadi: Montilivi.
El Girona rebia el Lugo amb la
intenció de passar comptes del que va passar la temporada passada i amb la
voluntat d’aconseguir la primera victòria a casa. Xiulada del públic per rebre
els gallecs.
La alineació: Becerra, Llonch, Kiko, Alcalá, Lejeune, Aday, Pons, Alcaraz, Borja, Felipe i
Mata.
La crònica
El partit s’iniciava amb igualtat
però amb les intencions dels dos equips ben clares, el Girona apretar i
acostar-se a la porteria rival i el Lugo aguantar a darrera.
En el minut 10, fruit del domini
local, Lejeune picava una falta massa amunt.
4 minuts més tard, una falta picada
pels gironins al segon pal, acabava amb una deixada de cap de Lejeune que
Alcalá, sol, no arribava a rematar.
A partir d’aquest moment els homes
de Machín posaven una marxa més que el seu rival i això comportava estar més a
prop de l’àrea contrària, i portar el pes del partit. Però els gironins no
creaven perill ni tenien cap opció. Sí que lluitaven molt i posaven intensitat
a cada acció. Un exemple era el davanter madrileny Mata que pugnava per cada
pilota.
En el minut 37 una centrada des de
la dreta la recollia Borja dins l’àrea i a la mitja volta rematava a les mans
del porter.
Pràcticament no hi havia res més a
destacar. Poc joc però domini era el resum d’aquesta primera meitat.
Machín decidia moure peces ja
d’inici en la segona part. Entraven Granell i Álamo per Llonch i Alcaraz.
En el minut 46 un córner picat pel
Girona el rematava de cap malament Alcalá i després Kiko no arribava al segon
pal.
Els gironins portaven el pes del partit
i fruit d’això la localització del joc es produïa molt a prop de l’àrea del
Lugo. Els gallecs no feien ni tres passades seguides i només podien sorprendre
en alguna jugada aïllada. Justament, en el minut 53, una bona jugada trenada
dels visitants amb remat final del desgraciadament recordat Caballero a punt
estava de donar un ensurt.
Però els homes de Machín estaven
decidits a trobar el gol. En el minut 54 Granell ho provava de lluny però el
seu xut l’atrapava el porter.
El temps transcorria i el pla del
tècnic del Girona es veia clar. Canvis de joc continus per trobar Álamo a la
banda dreta i buscar desbordar i crear perill. I l’ex jugador del Saragossa ho
interpretava a la perfecció portant de corcoll la defensa gallega. Una jugada
seva la recollia Granell i rematava desviat.
Mentrestant, el Lugo, no tenia
pràcticament la pilota.
En el minut 61, el Girona recuperava
l’esfèrica i Borja xutava massa alt.
Els blanc-i-vermells , per
insistència i domini, mereixien alguna cosa més que el 0 a 0 que hi havia al
marcador. En el minut 65, canvi de joc a la dreta per Álamo, aquest cedia a
Borja i la pilota la recollia Mata dins l’àrea que a punt estava de fer el primer.
Aquesta insistència i aquest domini
es traduïen en còrners, però els de Machín no aprofitaven les seves opcions a
pilota aturada.
En el minut 71, una contra conduïda
per Felipe acabava amb una passada a Mata que rematava però es trobava amb una
gran intervenció del porter de l’equip gallec.
Un minut més tard ho provava de nou
Álamo des de la dreta però la seva centrada la refusava la defensa.
En el 76, còrner que rematava Alcalá
a les mans. Un minut més tard Machín feia el tercer canvi, entrava Jairo per
Felipe, buscant més gol.
Però quan semblava que els locals,
volcats a l’atac, acabarien trobant premi, era Lugo qui tenia la sort. En el
minut 80, un xut llunyà i bombejat dels gallecs sorprenia Becerra i es colava
al fons de la porteria. 0-1.
Els darrers minuts del matx, tot i
fer pujar Lejeune a la davantera, es consumien sense reacció ni oportunitats.
Victòria immerescuda del Lugo a Montilivi.
Reflexió: És molt difícil explicar el que ha succeït a l’estadi, però els números posen el Girona com el millor visitant i com el pitjor local. Encara no s’ha aconseguit un triomf a casa i això penalitza massa. Una victòria hauria comportat treure el cap a la zona noble de la classificació molt a prop del playoff. La derrota, en canvi, torna a posar els gironins prop del descens. La mateixa història de sempre, s’ha dominat, s’ha sigut superior, però costa massa fer un gol. Si a sobre es té mala sort, és difícil guanyar els tres punts. L’esperança no s’ha de perdre perquè s’està treballant bé i, si es recupera algun efectiu lesionat, potser podrem patir menys. Toca animar els nostres i ajudar-los a aixecar-se. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada