La reflexió:
Aquesta setmana no farem
crònica, però si una petita reflexió d’aquest inici de temporada. Des de la
grada, sembla com si el joc d’aquest Girona estigués condicionat per tot allò
que va passar la temporada passada. Aquell desenllaç tan injust pesa sobre
l’equip i no el deixa ser fort a casa. El futbol és cruel, sovint capritxós.
Tots recordem que una tarda de juny estàvem a primera divisió quan un jugada de
Lugo en el temps de descompte va significar l’empat a un i el final del somni.
Aquell minut fatídic de descompte ens va impedir l’ascens, en canvi, dissabte
a Mallorca, el temps afegit ens va permetre igualar el matx i fugir de la zona
de descens.
Així és aquest esport, a
vegades mereixes un premi que s’esvaeix, i d’altres la sort t’ajuda a aconseguir
un resultat que no tocava. Però més enllà d’això, aquestes festes han de servir
per desconectar, agafar forces i intentar aixecar el vol. Acabem el 2015, no a
primera, però tampoc en llocs de baixar a Segona B. Aquest inici de temporada
ha sigut decebedor, trist, inexplicable.
El públic ha anat deixant d’assistir a
Montilivi poc a poc perquè amb el desencís del dia del Lugo juntament amb el
fet de no veure guanyar el seu equip a Montilivi ha fet que la gent baixés els
braços i es quedés a casa. És lògic. Hem vist els nostres jugadors merèixer
guanyar partits que s’han escapat, també hem presenciat com el joc en molt
moments no convencia i les sensacions que transmetien no eren bones. Però no
hem d’oblidar que aquest grup de jugadors van fer la millor campanya de la
història d’aquest club, que aquest entrenador ha sigut reconegut com el millor
de la categoria, que hi ha plantilla, que hi ha treball, que hi ha esforç i,
per tot això, no hem de donar l’esquena a l’equip.
Segur que l’any 2016, a
part dels desitjos individuals que tinguem cadascú, ens portarà una reacció del
Girona, ens farà celebrar gols, veurem com podrem mantenir la categoria i
potser alguna cosa més... Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada