Jornada 11: Valladolid 2-1 Girona

El resum: Es produïa un duel d’alçada a Pucela on s’enfrontaven el Girona, líder de la Liga Adelante, contra el segon classificat, el Valladolid.

Els onze escollits per Machín:Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Juncà, Pere Pons, Eloi, Granell, Felipe i Sandaza. El tècnic del Girona buscava una altra vegada tenir Felipe de segon punta per donar-li llibertat de moviments i poder sorprendre la defensa rival. Davant un vell conegut, Rubi, que ara entrena el Valladolid, un equip destinat a lluitar per l’ascens directe a primera. 

No farem gaire anàlisi d’allò que ha succeït al José Zorrilla. El partit ha començat amb un penal assenyalat injustament a favor de l’equip local que per sort i encert ha aturat Becerra. A partir d’aquí el matx ha transcorregut amb molta igualtat tàctica entre els dos primers classificats i de seguida s’ha vist que es resoldria per petits detalls.

Han colpejat primer els homes de Rubi quan Mojica per banda esquerra ha superar Ramalho i ha rematat sense angle, però el fort xut ha sorprès el porter gironí. 1-0

El Girona no ha perdut la cara al partit i ha buscat la igualada mitjançant el seu joc directe. La primera part acabaria amb una mala notícia pels blanc-i-vermells. En un intent de tallar una passada del Valladolid, Ramalho s’ha estirat pel terra i s’ha lesionat muscularment en l’abductor de la cama esquerra. S’haurà d’esperar l’abast dels problemes físics de l’importantíssim central gironí. Ha entrat Íñiguez per substituir-lo.

La segona meitat ha començat amb un Girona intens que amb confiança buscava l’empat. Una jugada de Pere Pons ha acabat amb una assistència per Sandaza que a punt ha estat de marcar. Poc després Pere Pons ha estat també a punt d’empatar però Varas, el porter local, ha desfet l’oportunitat del migcampista gironí.

Machín ha substituït Eloi, que no estava aportant gaire en atac, i ha fet entrar Jandro per intentar tenir més control de pilota.

Rubi també ha mogut peces i ha fet entrar Jeffren, aquell extrem canari molt tècnic que va jugar en el primer equip del Barça de Guardiola i que va entrar en la història per marcar el 5-0 contra el Madrid de Mourinho. Aquest canvi seria molt important perquè la seva frescura i rapidesa han portat de corcoll la defensa del Girona. Primer ha rematat al pal de vaselina i poc després ha recollit una passada controlant amb la cama dreta i definint amb l’esquerra mitjançant un xut creuat que no ha pogut aturar Becerra. 2-0.

El partit semblava dat i beneït. Però aquest Girona no es rendeix, i un centre xut de Juncà es colava a la porteria dels pucelans fent pujar el 2 a 1 a l’electrònic. Poc podria fer l’equip de Machín que veia com Jeffren al contraatac feia de vaselina el 3 a 1, un gol que li seria anul·lat injustament.

Es consumava la segona derrota dels blanc-i-vermells i a sobre es torna de Valladolid amb la lesió de Ramalho. Però sempre hi ha lectures positives. Primer s’ha de comentar que el Girona segueix competint bé, no sempre es pot guanyar, però no baixa els braços mai i sempre té opcions. Després també s’ha de dir que tot i la derrota, seguim a la part alta de la classificació i que la setmana que ve a Montilivi tenim l’oportunitat de refer-nos derrotant l’equip de Las Palmas, rival dels de dalt. I per últim s’ha de destacar el gran partit de Pere Pons. El jove jugador gironí va aprofitar la cessió de l’any passat a l’Olot i aquesta temporada creix partit a partit a pas de gengant; això explica que s’hagi convertit en un jugador molt important pel tècnic numantí del Girona. A passar pàgina, extreure les conclusions positives que toquin, analitzar errors i seguir lluitant. Som-hi Girona