La crònica: Partit molt important a Montilivi,
enmig del pont de setmana Santa. Es rebia el Valladolid de Rubi amb la intenció
de deixar enrera els fantasmes, fer un cop d’autoritat sobre la taula i
demostrar que el Girona aquest any vol lluitar per l’ascens directe fins al
final.
Els onze de Machín: Becerra, Cifu,
Ramalho, Richy, Lejeune, Pere Pons, Eloi, Granell, Felipe i Mata. Cifuentes
tornava a l’onze titular, Lejeune també, i Mata era l’escollit per ser el
davanter referència.
Els primers minuts eren d’un Girona
molt intens, decidit a tenir la iniciativa i a dominar el partit. En el minut 5
Mata forçava una falta prop de l’àrea rival. La picava Granell i feia lluir
Javi Varas.
Però els locals apretaven sense
descans i aconseguien el premi ben aviat. En el minut 9 Aday des de l’esquerra,
driblava cap a dins i feia una rosca al pal llarg magnífica. Això siginificava
l’1 a 0 davant el deliri dels 7056 espectadors que eren a l’estadi.
Els blanc-i-vermells no es
conformaven, estaven frescos, amb les idees clares i no donaven opció els
pucelans que, quan intentaven reaccionar, es trobaven amb els locals molt ben
col·locats en el terreny de joc. En el minut 15 Mata resolia molt bé
dins l’àrea i feia gol, però el col·legiat l’anul·lava erròneament per fora de
joc. Els homes de Machín veien com el
seu contrincant estava superat i aprofitaven per pressionar i jugar molt més en
camp contrari.
En el minut 22, Granell treia una
falta, la cedia a Richy que xutava de fora l’àrea i estavellava la pilota al
travesser. El rebuig rebotava en un defensor del Valladolid i l’esfèrica
tornava a topar amb el travesser. Una llàstima no haver aprofitat aquestes
opcions tan clares per augmentar la diferència en l’electrònic.
El Girona, de totes maneres, era
molt superior al seu rival però no estava sent prou efectiu. A partir de la mitja hora de la
primera meitat el Valladolid començava a treure’s la son de les orelles. Mojica
feia una gran jugada per banda esquerra, però la seva passada de la mort, tot i
ser molt ben rematada per un company, es trobava amb una gran aturada de
Becerra.
En el minut 38, Hernán Pérez se
n’anava de 3 per banda esquerra i Ramalho el feia caure al límit de l’àrea.
L’àrbitre xiulava penal. De Melo el picava i empatava el partit. 1-1.
Ara eren els visitants qui
començaven a tenir la iniciativa. Només una falta xutada per Richy de molt
lluny que anava a les mans del porter rival, trencava amb la confiança d’un
Valladolid que s’havia engrandit arrel de l’empat. En el 42 Adre Leao xutava de fora
l’àrea, la pilota rebotava en un defensor gironí i sortia a còrner. I en el minut 44 una rematada
semiacrobàtica de De Melo dins l’àrea l’aturava Becerra. Amb això s’arribava al final d’una
primera part que es resumia en una primera mitja hora magnífica del Girona on
hauria pogut fer més d’un gol, i uns últims 15 minuts de domini visitant.
La segona meitat començava com era
d’esperar. Menys intensitat, més nervis, menys encert. Es notava la tensió en
els 2 equips i la por a perdre. No hi havia tantes oportunitats. Costava sortir
a buscar la porteria rival perquè les transicions defensa-atac, atac-defensa
eren més lentes per culpa del desgast físic a aquestes alçades de temporada. En el minut 11, una jugada per
banda esquerra dels locals, acabava amb una centrada picadeta de Felipe que a
punt estava de sorprendre Javi Varas.
Poc a poc el Girona es tornava a
mostrar un pèl superior al Valladolid però no podia crear opcions de perill
real. Davant d’això, Machín feia el primer canvi. En el minut 23 entrava Sebas
per Felipe. Dos minuts després el Valladolid
intentava un contraatac perillós però que acabava de manera estèril. El Girona apretava, sense trobar
espais, però amb insistència.
En el minut 28, un còrner picat per Granell
l’engaltava de volea Eloi en el segon pal i feia un gran gol. 2-1 al marcador
en un moment crucial. S’havia de gestionar aquesta diferència com fos, tapant
espais al darrera i si hi havia opció de fer una contra que sentenciés, doncs
millor encara. Ara la pilota estava a la teulada d’un Valladolid que, si no
volia despenjar-se una mica, havia d’arriscar per evitar la tercera derrota
seguida.
En el minut 32, Bordas entrava per
un cansat Aday, que havia fet un gran partit. Els de Pucela sortien de la cova i
això ho aprofitava Eloi en el minut 39 per fer una passada en profunditat a
Bordas que no podia superar la bona sortida del porter visitant. Dos minuts més tard, els pucelans
que intentaven fer un atac i gol , i que feien patir el Girona, tenien una de
molt clara. Òscar González recollia un rebuig dins l’àrea rival però el seu xut
el refusava un providencial Becerra. El minut 44, el tècnic local feia
debutar el canterà Rovirola per substituir Granell.
Però amb els de Pucela volcats a
l’atac, els blanc-i-vermells estaven a punt de sentenciar amb un contraatac
conduït per Mata que sol davant del porter no encertava a resoldre.
No hi havia temps per més i el
resultat final era un suat i merescut 2-1.
El Girona havia guanyat un rival
directe, havia fet un gran partit i , a més, recuperava les bones sensacions de
la primera volta. Motius suficients per estar esperançats, confiar en l’equip i
estar tremendament il·lusionats. S’entra en les darreres 10 jornades amb el
playoff a tocar i amb uns blanc-i-vermells aspirant a tot. Toca animar-los fins
al darrer alè. Som-hi Girona.
El resum:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada