Jornada 34: Girona 2-1 Leganés

La crònica: El Girona volia afrontar aquest partit amb la intenció de fer oblidar l’entrebanc de la setmana passada i reprendre el camí de la victòria i les il·lusions d’ascens. I és que aquestes opcions passen per guanyar tots els partits a Montilivi.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Mas, Richy Lejeune, Aday, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Mata.

Tot i la voluntat del Girona, les dues primeres jugades interessants eren dels visitants. En el minut 3, un bona jugada col·lectiva del Leganés acabava amb un remat massa creuat.

En el minut 6, els visitants trobaven l’esquena de Cifu, Lejeune no arribava a tapar l’espai i es produïa una centrada perillosa que acabava amb una rematada de cap d’un davanter del Leganés amunt.

Aquests primers minuts eren de domini visitant, amb certa superioritat, davant d’un Girona que es mostrava una pèl imprecís i no encertava a contraatacar. Però tot i axí, l’oportunitat més clara era dels blanc-i-vermells. En el minut 12, Felipe recuperava una pilota i se n’anava sol cap a la porteria rival. L’acompanyava Mata a la seva esquerra. Felipe intentava cedir a Mata, que estava sol, però es trobava amb el braç del porter que interceptava la passada.

Dos minuts més tard una passada llarga de Lejeune no la podia controlar Eloi que es quedava sol dins l’àrea rival. El Girona, ben tancat a darrera per no cedir opcions, intentava robar i sortir ràpid, però tot i així, no es veia gaire futbol. Partit molt equilibrat amb els locals que no aconseguien imposar-se. Potser el màxim interés estava en un àrbitre que, amb desigual criteri a l’hora de distribuir les targetes, encenia els ànims de la graderia.

No hi havia gaire més a destacar. Cap equip havia fet mèrit ni a l’hora de generar joc i en oportunitats de gol com per inaugurar el marcador. I amb això s’arribava al final de la primera part. Com a curiositat, l’àrbitre xiulava aquest final quan  el marcador de l’estadi marcava el minut 41. Tots els aficionats estàvem sorpresos sense entendre què havia passat mentre el col·legiat indicava que el seu rellotge havia arribat al minut 45.

S’iniciava la segona meitat i l’electrònic no marcava els minuts, potser perquè realment estava espatllat. Però era igual, el més important era que els gironins marquessin en qualsevol moment. I semblava que havien sortit amb més decisió i intensitat. La primera jugada interessant es produïa en el minut 3 de la represa. Mata rebia una pilota a la frontal, es regirava, cedia a Felipe que de primeres rematava massa creuat.

Però en el minut 5 d’aquesta segona meitat, gerra d’aigua freda, potser gelada. Un jugador del Leganés iniciava una contra. Encarava Becerra i es feia una autopassada però, Richy l’avançava per velocitat i li prenia l’esfèrica abans que rematés. Semblàvem salvats fins que el central galleg del Girona inexplicablement en compte de refusar, feia un toc suau a la pilota i la cedia al davanter rival que sense porter marcava el 0 a 1 a plaer. Richy desolat i l’afició que es quedava amb decepció i cara de tontos. Gol absurd que complicava la victòria del Girona. Era un cop anímic molt fort, però aquest equip té orgull i de seguida intentava refer-se per solucionar la papeleta.

En el minut 9 Cifu feia una gran jugada per banda dreta, centrava i Aday, al segon pal, rematava però la pilota rebotava en un defensor visitant i sortia a còrner. Els blanc-i-vermells insistien i trobaven premi. Una centrada per banda esquerra de Granell, l’empalmava Mata al fons de la xarxa per empatar el partit. Era el minut 17 i quedava molt temps per buscar la remuntada. 1-1.

Dos minuts més tard Machín se la jugava i feia entrar Sandaza per Cifu.

En el minut 20 Felipe rebia una pilota dins l’àrea d’esquena però no sabia resoldre i acabava cedint-la al porter. Poc després arribava el deliri. En el minut 24 Felipe recuperava una pilota al mig camp, la passava a Mata que iniciava la contra, la cedia a Sandaza i,  el davanter gironí que acabava d’entrar al terreny de joc, no perdonava. Afussellava el porter pel seu pal i marcava el 2 a 1.

Els locals s’havien sobreposat a les adversitats i manava en l’electrònic. Ara s’havia de sabeer gestionar la mínima diferència i s’havia de saber patir. Machín feia entrar Coris per Pere Pons en el minut 31. Coris ocupava la banda dreta i Felipe passava a la mitja punta. En el minut 33 Felipe feia una bona jugada per banda esquerra però la seva centrada de la mort la interceptava la defensa rival. Dos minuts més tard, es produïa el darrer canvi. Rovirola entrava per Felipe.

El Leganés intentava cremar els últims cartutxos i posava setge a la porteria de Becerra. Apretava de valent però, ni els visitants tenien opcions de gol, ni el Girona contraatacava amb encert tot i els espais que deixaven els rivals. I així s’arribava al final del partit amb una nova victòria importantíssima.

S’han de destacar diverses coses. La primera ja l’hem dit altres cops. El Girona no es dóna per vençut mai. L’entrega, l’orgull, la lluita i les ganes hi són sempre. Arribem al tram final en una posició molt bona i el mèrit dels jugadors i del cos tècnic és evident. Però també hem de ressaltar una altra cosa. En aquest partit han participat fins a 6 jugadors gironins: Carles Mas, Pere Pons, Eloi Amagat, Àlex Granell, Sebas Coris i Rovirola. Davant d’un pressupost baix com el que té el Girona, apostar per la gent de la casa sembla molt intel·ligent. Motiva tots els nanos que estiguin jugant a futbol a Girona i a més aconsegueixes futbolistes a cost zero. Ho volíem destacat perquè és per estar orgullosos.

A part d’aixó, hem d’estar contents i confiar en aquesta plantilla perquè cada vegada queda menys i podem somiar. Som-hi Girona.

El resum: