La crònica: Era un partit complicat,
difícil, on s’havia de veure si el Girona estava molt afectat físicament i
mentalment com per afrontar aquestes eliminatòries quan l’ascens el va tenir
assolit fins el descompte del darrer partit. Però s’havia de mirar endavant.
200 seguidors acompanyaven l’equip a Saragossa en un partit vital.
Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Íñiguez, Juncà, Pons, Granell, Eloi, Mata i Sandaza.
Tret d’una fora de joc de Mata que
es quedava sol davant el porter rival en el minut 4, els primers minuts van ser
de domini local. El Saragossa, que havia sortit al camp amb la mateixa
disposició tàctica que el Girona, tenia la possessió i apretava, mentre que el
Girona esperava sense poder sortir a la contra ni fer gaire passades seguides.
En aquests primers minuts hi ha
haver un protagonista absolut, Isaac Becerra.
El Saragossa s’aproximava amb
molt de perill. En el minut 9 una falta penjada pels locals, Ruben González de
cap i refusava el porter gironí. En el 13 una jugada per banda
dreta dels aragonesos acabava amb una centrada a la petita que Lejeune impedia
que un davanter local pogués rematar.
En conjunt local seguia buscant
amb intensitat la porteria rival i el Girona patia. En el minut 19 un còrner
llançat pels aragonesos quasi se’l marca Sandaza en refusar-lo al primer pal. Poc després era William qui ho
provava de lluny, però la pilota tocava en un jugador blanc-i-vermell i sortia
a còrner.
Però quan pitjor ho estava
passant el Girona, Mata pressionava una passada enrera al porter rival, li
prenia la pilota i a porteria buida feia el 0-1.
A partir d’aquest moment els
homes de Machín milloraven una mica tot i que el partit entrava en una fase de
moltes interrupcions, moltes faltes xiulades en contra del Girona, i pressió
dels locals a l’àrbitre en cadascuna d’elles.
El Saragossa ho seguia
intentant buscant els espais que deixaven els carrilers per banda. En el minut 41 una falta lateral
picada per l’equip local la rematava Dorca de cap i Becerra refusava amb la mà
dreta fent una gran aturada.
I, abans del descans, un còrner
llançat per Granell el rematava de cap Lejeune al fons de la xarxa. 0-2. Gran
resultat al descans.
La segona part seria més plàcida
pels de Machín. Amb confiança i amb un bon resultat, era el moment de tapar
espais al darrera i sentenciar a la contra. Només començar quasi passa això, ja
que Eloi cedia per Mata que xutava amb força però el porter refusava a còrner.
El picava Granell per Juncà que centrava i Íñiguez rematava de cap fora.
En el 4 entrava Aday per Juncà,
que marxava amb cara de pocs amics. Però el canvi donava els seus fruits poc
després quan el mateix Aday recuperava una pilota, iniciava un contraatac,
canviava per Mata que etzivava un fort xut creuat i feia el 0-3.
El Saragossa es quedava molt
tocat i el Girona es sentia còmode per poder aprofitar espais i sentencia
l’eliminatòria. En el minut 19 Felipe entrava
per Eloi.
Des d’aquest moment fins al
final el guió seria el mateix. Un Saragossa que ho intentava sense convicció i
un Girona que a la contra tenia un grapat d’opcions.
Enmig d’això, en el 33, Rovirola
entrava per Sandaza per donar consistència al mig camp i fer de doble pivot al
costat de Pere Pons.
Mata seria el protagonista fins
al final, donat que no podia materialitzar diverses opcions clares de gol. En
el 33 rematava de cap fluix a les mans del porter des de la petita a centrada
de Cifu.
Els locals donaven els últims
senyals de vida en el matx amb una contra en la qual Willian centrava, la
pilota tocada a Íñiguez i Becerra a contrapeu aconseguia refusar.
En el 43 Mata desaprofitava una
bona jugada de Cifu ja que, un pèl lent dins l’àrea, es deixava prendre
l’esfèrica. En el descompte el davanter
madrileny la tornava a tenir quan, després de ser objecte d’un possible penal,
aconseguia rematar fluixet i un defensa del Saragossa la treia sota pals.
S’arribava al final del partit
amb el 0-3 final. Un resultat molt bo, però potser s’havia quedat curt.
Després del desencís de diumenge,
aquest equip s’ha tornat a aixecar. Ha fet un cop sobre la taula demostrant que
no estan morts, que volen seguir lluitant, que creuen en l’ascens i que es pot
aconseguir encara. No sempre hi ha segones oportunitats, el Girona la té i la
vol aprofitar donat que ha demostrat, durant tota la temporada, que ho mereix
més que ningú. I si ells creuen, nosaltres hem de seguir creient. Diumenge a
Montilivi ha certificar la seva classificació per l’eliminatòria final. Ho han
tornat a demostrar i hem d’estar orgullosos i seguir animant. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada