El partit:
Estadi: Montilivi
Data/Hora: Diumenge 17 de Gener, 17:00
Espectadors: 3.861
La Alineació: Becerra,
Aday, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi, Jairo i Mata.
Últim partit d’una
primera volta irregular dels homes de Machín, que havia de servir per sumar
tres punts i allunyar-se una mica de la zona de perill.
Els primers minuts
eren d’un Girona apretant, dominant però sense crear perill, davant d’una
Ponferradina ben plantada. Però això canviava en el minut 11 quan Jairo deixava
d’esperó a Clerc que centrava des de l’esquerra, Eloi rematava arribant des de
la segona línia però la defensa rebutjava a còrner.
4 minuts més tard
l’equip visitant feia la primera aproximació a les immediacions de Becerra però
la defensa blanc-i-vermella, molt atenta, tallava el perill.
En el minut 23 la
Ponfe feia una jugada en combinació i, quan el davanter de l’equip lleonés es
disposava a rematar, Lejeune lliscava pel terra per desviar a còrner.
Quan passava un minut
de la mitja hora de joc, els de Machín tenien la primera opció clara. Clerc
centrava des de l’esquerra i Jairo rematava de cap fent volar Santamaria que
desviava a còrner.
Però, 4 minuts més
tard, arribava el primer. Aday feia una bona jugada per la dreta, centrava, i
Mata, amb tot, rematava al fons de la porteria. 1-0.
Semblava que s’havia fet el més difícil i que ara es podia estar més
tranquil quan l’equip visitant responia fent un xut perillossísim al pal davant
la mirada d’un immòbil Becerra.
Els gironins no es
volien deixar sorprendre i feien un últim esforç per intentar eixamplar la
diferència de l’electrònic. En el minut 39 una bona jugada de Mata per
l’esquerra acabava en un una centrada que Jairo no arribava a rematar per poc.
Just abans del
descans, una altra de claríssima. Una centrada de Lejeune la deixava de pit
Mata per Eloi, que venia de cara, i el seu xut s’estavellava al travesser. Amb
això finalitzaven els primers 45 minuts amb el resultat a favor i bones
sensacions.
Començava la segona
part amb l’objectiu d’aconseguir el gol de la tranquil·litat. Eloi feia una
bona jugada però la defensa rival li feia una entrada per impedir la seva
progressió. Era el minut 49 i Granell la picava al segon pal, es produïa una
cessió de cap perquè Kiko, de ben a prop i també de cap, fes el 2-0.
Just després d’això,
la Ponferradina intentava reaccionar però davant es trobava un Girona segur que
no volia donar cap facilitat, molt intens i concentrat i que a sobre tenia
espais per contraatacar.
En el minut 73 Borja
entrava per Eloi. I un minut més tard, el mateix Borja cedia per Jairo que dins
l’àrea definia amb l’interior del peu per fer el 4-0. Deliri entre l’afició que
feia molt temps que esperava un resultat així.
En el minut 78 es
produïa el debut esperat del davanter Dejan Lekic que substituïa Jairo.
L’atacant serbi pot ser una bona referència en atac per la seva embergadura i
alçada.
En el minut 80 Lekic
recuperava la pilota, Mata li tornava i el deixava sol davant del porter.
Lekic rematava, Santamaría refusava, Lekic tornava a rematar de cap però sortia
amunt per poc. A punt havia estat de tenir el debut somiat però no passava res,
millor reservar els gols per quan siguin més necessaris.
En el minut 84 Alcaraz
entrava per Pere Pons però ja no hi hauria res destacable. 4-0 final.
La reflexió
Resultat importantíssim. Grans sensacions i millor imatge. El Girona
havia estat sòlid en defensa, treballador en mig camp i lluitador i contundent
a dalt. Partit per agafar confiança. Triomf molt clar i molt merescut que ha de
servir per allunyar tensions i començar a mostrar el veritable pontencial que
té aquesta plantilla. Dissabte vinent comença la segona volta rebent el Bilbao
B i, una nova victòria deixaria els homes de Machín lluny de la zona de descens
i potser amb opcions de mirar cap amunt.
En tot cas, Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada